La sequera (2)

«Somos el país con más embalses per cápita del mundo, tenemos más de 1.300 grandes embalses y ya no se pueden hacer más, a no ser que se construyan en zonas de alto valor ecológico», asegura Julio Barea, responsable de la campaña de Aguas de Greenpeace. «Los efectos de la sequía son cada año peores, porque ya no es solo un tema meteorológico, la península las lleva sufriendo desde hace más de 10.000 años, ahora además se agudizan por el cambio climático, por lo que van a ser más recurrentes, con periodos más cortos entre sequías y duración más intensa».

Tot el món parla de la sequera, al nord o al sud del país. És igual. És un problema que afecta a la vida quotidiana, a les converses, als informatius de la televisió. No hi ha ningú que no sàpiga què vol dir esta paraula, però no tots en saben les seues causes o les seues conseqüències. Este article de National Geographic és perfecte per aprendre més sobre este fenòmen.

Pyongyang

Mai he estat massa partidari de les clàssiques lectures obligatòries als instituts. Moltes vegades es parla del foment de la lectura i de la necessitat de crear lectors i lectores, com si el sistema educatiu fos una cadena de muntatge. Per això, sembla contradictori intentar forçar l’adopció d’un hàbit o un plaer.

Després d’esta interessant (o no) reflexió en veu alta, de segur que alguna veu autoritzada em diria que, malauradament, no hi ha una altra opció. Que l’alumnat rep massa estímuls i que la literatura està abandonada en un calaix. Que si es fera com una activitat voluntària, probablement no tindria molt d’èxit. Que d’esta manera, almenys lligen un llibre…

Pel que sembla, de moment no hi ha una altra alternativa (realista), així que estic pensant en en utilitzar una obra de ficció per parlar dels règims autoritaris i dictatorials en 3r de l’ESO.

La millor forma per a fer-ho és mitjançant el còmic Pyongyang, una premiada novel·la gràfica sobre la dictadura de Corea del Nord.

De moment és una idea llunyana que espere fer-la realitat durant el tercer trimestre.