Quatre persones el mateix dia

Depenent del lloc on ens trobem, la vida pot ser molt diferent. Penseu en l’economia, els carrers, els costum, les classes, la política, l’oferta d’oci i temps lliure… La quantitat de llum solar també és un factor que canvia. Ací tenim tres testimonis:

Longyearbyen (Noruega), 21 de desembre de 2019

Bon dia! El meu nom es Jakob Amudsen i visc a la ciutat de Longyearbyen. Actualment treballe a la universitat com a conserge. M’han demanat que diga les hores aproximades de llum solar que tenim ací i la veritat es que no sé què respondre perquè no en tenim. Sembla molt estrany, però portem des de finals d’octubre sense veure el Sol. És de nit les 24 hores i no tornarem a veure la llum natural fins a febrer.

 

Sant Vicent del Raspeig (Espanya), 21 de desembre de 2019

Com va? Sóc Marina González i estic estudiant un cicle de cuina al Canastell. A Sant Vicent ha eixit el Sol cap a les 8:15 i s’ha post a les sis menys quart. Per tant, ara tenim unes 9 horetes i mitja de Sol. Que passeu un bon dia!

 

Base Antàrtica Juan Carlos I, Antàrtida, 21 de desembre de 2019

És un plaer saludar-vos des de la Base Antàrtica Juan Carlos I. El meu nom és Joana Martorell i estic treballant al laboratori que tenim a la base. Ara hi ha moltíssima llum solar. Mireu, el Sol ix casi a les 4:00 de la matinada i es pon a les dotze de la nit. Tenim 20 hores de llum solar. Hem d’aprofitar-ho, perquè d’ací sis mesos ens passarà el contrari. Una abraçada!

s

Bata, Guinea Equatorial, 21 de desembre de 2019

Hola! Sóc José Gori i tinc un petit restaurant a la ciutat de Bata. La pregunta em sorprén un poc, perquè ací tenim tot l’any les mateixes hores de Sol. Que jo sàpiga, són 12 hores, perquè ix a les sis del matí i s’amaga a les 18:00. Gràcies per preguntar!

Curiós, veritat? Ara toca explicar per què ocorre açò. Un consell: busqueu les quatre ciutats en un mapa. La seua latitud té a veure amb les hores de Sol.

[C.E. 1ESO 1.1., 2.1 i 2.3]

La clau està en el clima

Una de les conseqüències positives de reprendre el blog és, sense cap dubte, haver-me retrobat amb el Ventusky, la genial aplicació meteorològica que et mostra a l’instant com està el temps atmosfèric.

Fixeu-vos en aquesta captura:

És un mapa de la temperatura a part d’Europa, Ásia i Àfrica. Només amb la temperatura es poden localitzar:

– Almenys dos serralades muntanyoses

– Un desert

Els haveu trobat? Explica el teu raonament

I una pregunta extra: tinc una amiga que diu que a la Terra només tenim quatre continents, i que la captura que he posat ho demostra. Té raó?

[C.E. 1r ESO 1.1. i 2.4]

#EndevinallaClimàtica1

Reconec que mai he sabut escriure endevinalles. Es requereix ser ingeniós i dominar el llenguatge de forma que les rimes apareguen soles. Per això, aquest exercici no serà exactament una endevinalla, sinó un text que ha de ser relacionat amb els climes que hi ha al planeta Terra. Provem?

Per descomptat, s’ha de justificar la resposta.

Hola, com va? El meu nom és Rosa i ara mateix la temperatura està al voltant dels 22ºC, tot i ser ja les deu de la nit. És molt habitual tindre aquestes nits tan caluroses, i podria dir que ja estic acostumada. Ací no hi ha grans diferències durant l’any: fa calor i l’humitat relativa és molt elevada, és igual que estiguem a l’estiu o l’hivern. De fet, sempre celebre el cap d’any amb un banyet a la platja.

Hui no ha plogut molt, però no ens hem lliurat. Calcule que una mitja horeta després de dinar. Això sí, hem tingut que amagar-nos, com sempre. Gràcies a la pluja constant tenim una vegetació verda i abundant tot l’any, i els rius són molt capdalosos. Tanta pluja, però, fa que el sòl no siga el millor per a cultivar. Almenys no patim problemes de sequera ni de falta d’aigua, però amb el canvi climàtic la situació podria canviar els pròxims anys.

De quin clima parla Rosa?

On podria viure?

[C.E:1ºESO- 2.4.]

Canvis i compte enrere

Fem un joc/exercici. És evident que l’ésser humà és un factor del canvi del clima del planeta. Açò vol dir que, sense la nostra presència, el clima seria molt diferent.

Una investigació global ha estudiat milions de dades referents a l’impacte humà sobre el medi i les ha plasmat en uns mapes molt interessants (més encara si eres un friki dels mapes com jo)

El primer mapa recull les dades relacionades amb el forratge (foraging), la caça (hunting) i la recol·lecció (gathering). Té a veure amb les societats caçadores-recol·lectores. Per tant, allà on el color siga més intens, la presència d’aquestes societats serà més gran. Si per altra banda el color és quasi blanc, significarà que les societats s’han transformat en agrícoles.

En aquest primer exercici hem de dir el moment en el qual la caça i la recol·lecció ja no té prevalència o importància. Podeu mirar-ho les voltes que calguen. Ho farem per continents:

Àfrica:

Amèrica:

Àsia:

Europa:

Oceania: fa 100 anys, i només a algunes regions d’Austràlia (Exemple)

stephens20--510x340

Per al següent mapa, parlarem de l’agricultura, i en aquest cas posarem el moment en el qual es van introduir les tècniques agrícoles a cada continent. Si la sabem, diem la zona també.

stephens17--510x340

Àfrica:

Amèrica: fa uns 5500 anys, en la zona dels Andes (Exemple)

Àsia:

Europa:

Oceania:

 

I ja està. Ens entretenim i mirem con es mou el contador d’anys. De pas, ens situem en el passat del nostre món. Ja traurem més conclusions… Si voleu més informació, llegiu-vos aquest completíssim article.

 

Incendis

L’estiu de 2019 ha sigut especialment intens pel que fa als incendis. Tot el món recorda els de l’Amazónia, el de Gran Canària o els que han afectat Sibèria. No és un fenòmen nou, però sí sembla que la quantitat ha augmentat.

En el vídeo que he posat (trobat a Reddit), podeu veure els principals incendis des de l’any 2000 fins a juny de 2019. Hi ha zones on és habitual aquesta catàstrofe naturals. Sabries dir quines? Per què es produeixen a aquestes zones?

I una altra pregunta: quines són les causes dels incendis?

Per a finalitzar, llig aquest fragment de la entrevista que El País va realitzar a un expert en incendis:

P. ¿Veremos pues en Europa incendios de las dimensiones que estamos viendo en Sudamérica?

R. La zona centroeuropea tiene veranos cada vez más largos y cálidos con inviernos templados y húmedos, lo que genera el cóctel perfecto para los grandes incendios. Esto, que es un poco el clima de Portugal, se está trasladando al centro de Europa y a la costa Este de los Estados Unidos, con lo que no podemos señalar a nadie. Es un problema de todos. Centroeuropa se está portugalizando y el régimen de grandes incendios de Portugal se trasladará allí. Europa no es consciente del problema que le viene encima. España es un país con un centro vacío, estamos creando paisajes que queman más que antes.

P. O sea, que ya no hay zonas seguras.

R. Si Groenlandia ha estado quemándose durante dos meses dígame qué no se puede quemar. Estos incendios en casa van a ser tan devastadores como en la Amazonia o en Indonesia. Habrá grandes incendios en la Selva Negra alemana, los Pirineos pueden arder enteros, lo mismo en toda Escandinavia, en las grandes masas forestales de las Rocosas o de Canadá. No podemos señalar a Sudamérica, África o Indonesia sin mirar que en casa tenemos estos incendios y que vamos a tener incendios tan devastadores como los que estamos viendo.

Localitza en el mapa tots els llocs que es citen al fragment, llevat dels continents i els països (Estan en negreta)

[C.E.: 1ºESO 1.1., 1.3., 2.4., i 3.2.]

[E.A.: BL1-2.1. i 12.1.]

Les dos Espanyes de l’aigua

L’altre dia vam parlar del problema global de l’aigua, que no afecta per igual a tots els països. A Espanya ocorre el mateix: tot i estar en risc a nivell general, hi ha diferències entre regions. Primer de tot posaré la llegenda per a entendre el mapa:

water stress-leyenda

Queda clar, no? Funciona com un un semàfor sense el color verd.

water stress

water stress2

He afegit les Illes Canàries, que sempre m’oblide d’elles.

Bé, en primer lloc heu de classificar la informació:

1. Quines províncies són les que tenen el risc més alt? Quin criteri has seguit?

2. Per què el sud del país està més en perill que el nord?

I després, escrivim les nostres conclusions:

3. Què podem fer per a evitar aquesta situació?

Com sempre, ací teniu una pista:

halfpopesp1

La zona de color roig té la mateixa població que la de color blau. Sí, no m’he equivocat… Quina relació té amb l’última pregunta?

Per cert, ací podeu altres mapes curiosos sobre la distribució de la població a Espanya.

[C.E. 3ºGH.BL1.1., 3ºGH.BL1.2., 3ºGH.BL3.3.] [Estàndards d’aprenentatge: 12.1.] Aquesta activitat també es pot fer per als cursos de 1r (BL2.8 i 3.2.) i 2n d’ESO (BL3.6)

Espais naturals

Un espai natural és una part del territori on la presència humana no és significativa. És un lloc on la natura predomina i té una especial protecció. Per exemple, la construcció d’edificis està prohibida o molt controlada. Bé, açò és en teoria, perquè es cometen moltes irregularitats en aquest sentit.

Ací tenim un mapa de tos els espais protegits a Espanya (Si feu clic en la imatge, vos podreu descarregar el mapa ampliat)

espaciosnaturales

– Quina és la comunitat autònoma més protegida?

– Busca els parcs nacionals d’Espanya i classifica’ls per Comunitat Autònoma.

– Has visitat algun d’aquestos parcs? A quin t’agradaria anar-hi?

Per cert, un altre dia parlarem dels espais naturals de la Comunitat Valenciana, que està plena 🙂

[Criteris d’avaluació: 1ºGH.BL1.4, 1.5. i 2.6]

[Estàndards d’aprenentatge: 3.1. i 12.1]

24 hores de planeta

No és el mateix la història del planeta que la de la humanitat. La Terra es va crear, si fa no fa, 4.600 milions d’anys, mentre que els primers éssers humans sorgiren aproximadament fa 2,3 milions d’anys.

Es tracta d’una diferència molt gran, enorme, però que no resulta fàcil d’explicar. Hi ha certes quantitats que el cervell humà no pot processar. Penseu, per exemple, en els premis que es guanyen per televisió, o aquestes xifres astronòmiques relacionades amb l’economia dels països.

Per entendre millor el nostre lloc al planeta, podem transformar les xifres anteriors en unes més petites, però equivalents igualment. Imaginem que tenim 460 euros. Són els estalvis de Nadal, o el que siga. Són molts diners i decidim convidar als nostres amics i amigues, però només ens gastarem 23 cèntims. 0,23. Un no res.

Això és el que som els éssers humans: un no res si ens comparem amb el planeta Terra.

Youtube està ple d’exemples com aquestos, però ací el que fan es imaginar que la vida de la Terra no són 4.600.000.000 anys, sinó 24 hores. El resultat és sorprenent.

dinossaurs

 

L’Everest és trending tòpic

A Twitter, la xarxa social preferida dels adolescents a 2013 (ara ja no), és habitual posar diverses imatges  amb el missatge: «estas fotografías se explican mejor juntas». Això farem hui, però amb dos fragments de notícies i algunes fotografies.

En primer lloc parlarem d’una moda que s’ha estés entre les persones riques, amb molts recursos. Paguen una quantitat considerable de diners i escalen l’Everest -la muntanya més alta del món: 8848 metres. Molts ho fan sense pràcticament res d’experiència en el muntanyisme. És un repte més al que afegir a les seues vides: primer una mitja marató, després una marató sencera, un trail, un ironman, un ultraman… I ara l’Everest. Alguns, però, comencen pel més difícil, ajudats pels sherpes i tot tipus de comoditats.

Evidentment, no es tracta d’un repte senzill, però es facilita l’ascensió d’una manera considerable. No obstant això, els riscos existeixen i ha hagut morts per culpa d’aquesta moda del segle XXI. Com veurem en els textos, cada vegada hi ha més empreses que ofereixen la possibilitat d’escalar l’Everest (o altres muntanyes de l’Himalaia) a gent poc experimentada. Aquest desig de gent amb recursos és ben vista a Nepal, un país que va patir un important terratrémol al 2015 i que es troba entre els països més pobres del món. De fet, gran part de la seua economia gira al voltant del turisme relacionat amb el muntanyisme.

Calle ja i llegim el primer fragment, que pertany a una notícia de El País:

Hay días en que hace falta más paciencia y perseverancia para esperar el turno de tomarse una foto en la cumbre del Everest que para escalar la propia montaña. El miércoles fue uno de esos: más de 200 alpinistas hicieron cima, batiendo el récord de ascensos en una misma jornada. Los alpinistas formaron un atasco de varias horas mientras esperaban en un estrecho paso de la cresta sureste cerca del techo del planeta, como se ve en la fotografía superior. Dos de los que hicieron la cola murieron mientras descendían, tras haber hecho cumbre: el estadounidense Donald Lynn Cash y la india Anjali Kulkarni, ambos de 55 años. El organizador de la expedición de Kulkarni, Arun Trek, atribuyó el accidente al excesivo flujo de montañeros, que retrasó su descenso, según declaró a la agencia AFP. En estos días han fallecido ya ocho personas en el pico más alto del mundo.

Hoy sábado las autoridades de Nepal han informado de la muerte de los dos últimos alpinistas en esta macabra lista. Se trata del irlandés Kevin Hynes, de 56 años, fallecido en su tienda de campaña a 7.000 metros de altura en la madrugada de este viernes después de regresar antes de llegar a la cima. Este mismo viernes también ha perdido la vida Dhurba Bista, un guía de 33 años, que cayó enfermo en el campamento 3 a 7.200 metros mientras guiaba a sus clientes en la montaña, dijo su empleador, Anil Bhattarai, de Himalayan Ecstasy Treks.

(…)

La pasada temporada se batió el récord de ascensiones al Everest (8.848 m): 802 personas pisaron el techo del planeta. Cinco alpinistas murieron en el intento. Con los ocho fallecidos entre el miércoles y este sábado son ya diez los montañeros que han perdido la vida en lo que va de la presente temporada. La semana pasada murieron un montañero indio y un irlandés que resbaló y cayó cerca de la cumbre.

Abril y mayo son los meses más favorables para escalar el Everest. Se pronostica, sin embargo, que las condiciones climáticas favorables que se han dado en estos días van a cambiar en menos de una semana. Un 64% de las ascensiones se dan desde Nepal y el 36% desde China, estadística idéntica en cuanto al numero de muertes, según el Himalayan database. En el intento han fallecido 288 personas. Escalar el Everest cuesta entre 26.000 y 115.000 euros: la primera es la tarifa baja, pero hay una intermedia de unos 60.000 euros. La diferencia es que las tarifas bajas son las fijadas por agencias de Nepal, mientras que las altas pertenecen a empresarios extranjeros que llegan a emplear varios guías para una sola persona.

I aquest altre de la CNN:

No es difícil ver cómo los incentivos para emprender este desafío mortal funcionan desde todos los extremos. En nuestra cultura saturada de redes sociales, lo que antes eran hazañas humanas exóticas realizadas en lugares lejanos, están más cerca de casa que nunca. Ves un antiguo compañero de clase en el Everest en Instagram y reaparece una fantasía de la infancia para escalar el monte gigante. Solo vives una vez, ¿no? Incluso si ahora eres un empleado de oficina con cincuenta y tantos años, es fácil concluir que estás lo suficientemente en forma, y además, hay compañías que te ayudarán y seguramente te dirían si no pudieras hacerlo.

Las compañías reputadas te lo darán directamente. Pero también hay una demanda para aquellos que dirán que sí a casi cualquier escalador que esté dispuesto a pagar, y por supuesto, como informaron BBCOutside y otros, operadores menos calificados y menos experimentados han intervenido para llenar ese vacío.

El viaje también es más barato de lo que solía ser y, a medida que más personas en el mundo obtienen ingresos en exceso para gastar, más personas pueden ir a lugares que antes estaban reservados para unos pocos privilegiados. Esto es algo bueno. Pero también significa que, para los destinos que son delicados o peligrosos, los guardias son más necesarios que nunca para mantener a las personas seguras y mantener los tesoros naturales de la Tierra.

Nepal, donde se encuentra el Everest, es uno de los países más pobres de Asia (y del mundo), y sus maravillas al aire libre son uno de sus mayores recursos. El turismo es la industria más grande de la nación y sigue creciendo. Por primera vez, según la Junta de Turismo de Nepal, la cantidad de visitantes a Nepal superó el millón de personas el año pasado, lo que representa casi 8% del PIB del país. Más de 500 de esos turistas hicieron cima en el Everest; muchos otros subieron a las otras montañas impresionantes de la nación, en lo que es, para muchos turistas, un viaje único en la vida. Para un país en desarrollo que todavía se está recuperando de un devastador terremoto de 2015, estos dólares turísticos son un salvavidas.

I, per últim, aquesta altra notícia de La Sexta:

El Everest se ha convertido en el basurero más alto de la tierra. Allí se recogen anualmente 8 toneladas de basura.

Las multas por abandonar residuos ni siquiera evitan la mala conducta de algunos escaladores. Además, la alta masificación provoca situaciones inéditas.

Las enormes colas, que provocan gigantescos atascos, se han convertido en una moda. Centenares de escaladores inexpertos se agolpan en un lugar inhabitable, estando expuestos a la muerte.

Un circo turístico que se ha cobrado ya en este siglo la vida de cerca de 300 personas. A pesar de ser uno de los lugares más frágiles del planeta, la ruta normal es un enorme vertedero que acumula toneladas de basura, tiendas de campaña, botellas de oxígeno, bombonas de gas, cuerdas, latas… Hasta decenas de cadáveres.

Aquest article està pensat només per a alumnat de 3r de l’ESO:

Cuando todavía colea la tormenta por la banalización del Everest, por las colas a más de 8.000 metros, por las once personas que han muerto (nueve en el lado nepalí y dos en el tibetano) persiguiendo su objetivo, el Gobierno de Nepal ha declinado esta semana poner límites para ascender el techo del mundo.

La temporada en el Everest ha concluido con alrededor de 600 cimas por la cara sur, según los datos provisionales facilitados por el Departamento de Turismo de Nepal, a las que cabrá sumar las registradas por el Tíbet. Se prevé que entre ambas vertientes el número de cumbres ronden las 800.

Las autoridades de Nepal manifestaron que no están por restringir el número de permisos en el Everest, ayer miércoles, coincidiendo con las celebraciones, en Katmandú, del 66 aniversario de que Tenzing Norgay y Edmund Hillary pisaran por primera vez los 8.848 metros de la montaña más alta del planeta, informa Associated Press. El negocio de las expediciones reporta importantes dividendos al gobierno del país del Himalaya, en concreto unos 270 millones de euros anuales.

Por cada permiso para subir el Everest que se emite, Nepal ingresa un mínimo de 10.000 euros, además de cobrar otras tasas que redondean el monto. Esta temporada Nepal emitió la cantidad récord de 381; es decir, 381 montañeros extranjeros se instalaron en el campamento base con el objetivo de llegar a la cima, a los que cabe sumar un número similar de sherpas, los guías de altura que los acompañan, los ayudan y les transportan, si es necesario, sus botellas de oxígeno. Y los que han ascendido por el Tíbet.

(…)

La industria del Everest sigue al alza y requiere de numerosos sherpas para apoyar a los montañeros. El problema es que es difícil satisfacer toda la demanda con sherpas curtidos, un problema que se amplifica teniendo en cuenta que no son pocos los clientes con escasa experiencia y preparación. A eso se suma una voraz guerra de precios entre las agencias para hacerse con un pedazo del pastel.La calidad de los servicios, léase seguridad, de las más baratas a veces es cuestionable. Y el Gobierno, por ahora, no contempla que los aspirantes a coronar la cima acrediten un notable currículum montañero.

(…)

La última víctima mortal es Christopher John Kulish, un norteamericano de 62 años, que murió en el descenso. Patologías relacionadas con el mal de altura y el extremo agotamiento son la causa de la mayoría de fallecimientos. Los ascensos desde el campo cuatro hasta la cumbre se demoraron más de lo recomendable por las colas. Cabe precisar que esta temporada ha habido menos ventanas de buen tiempo por lo que los ataques a cumbre se concentraron en menos días y por eso más gente quedó atrapada a más de 8.000 metros.

 

atasco everest

basura everest

Aquesta activitat és una tertúlia geogràfica pensada per a alumnat de 1r i 3r de l’ESO. Si es fa en 1r, es podria entregar només un text. Hem de tindre en compte que en 3r de l’ESO ens fixarem en les activitats econòmiques (del sector terciari) vinculades amb l’Everest i el muntanyisme.

Està relacionada amb els criteris d’avaluació 1ºGH.BL1.4, 3ºGH.BL1.4, 1ºGH.BL3.2. i 3ºGHBL3.1; i els estàndards d’aprenentatge BL1 (12.1.)  i BL2 (16.1)